Quan era petit i els companys jugaven a futbol, jo dibuixava els escuts dels seus imaginaris equips. Més tard, als meus quaderns, la meva horrible cal·ligrafia contrastava amb els elaborats títols dels exercicis i les portades. I als meus viatges, els primers records sempre eren els logos de les companyies aèries o de les zones comercials. Suposo que aleshores ja era un malalt del disseny gràfic. Tot i que no ho sabia.

Amb el temps he pogut convertir aquesta passió en la meva professió. I tota aquesta memòria d’imatges, estils, colors i tipografies que recordo haver acumulat s’uneix a la formació rebuda ia l’experiència de més de 15 anys de professió.

Buscar l’essència entre el que és superflu. Comunicar sense saturar. És tremendament fàcil i complicat alhora. Això es tracta. Només disseny. I ni més ni menys.